Els mesos d’estiu són sinònim de calor i vacances. Això, sovint, té conseqüències en el que mengem, ja que és una època festiva, en la que canviem els horaris i els costums. Per una banda, el...
Les altes temperatures de l'aigua de mar i ambiental que caracteritzen l'estiu aconsellen extremar les precaucions per al consum segur de determinats productes, com els musclos, les petxines i altres fruits...
Infografia destinada a infants de la ESO, elaborada per Aitor Muguruza Milan estudiant del Màster en Nutrició i Salut de la UOC.
Una de les hortalisses més apreciades pels amants dels productes de la terra.
Davant el Coronavirus SARS-CoV-2 uns bons consells sempre ens aniran bé! Salut
El més destacable de la seva composició són una sèrie de substàncies que es troben en quantitats molt petites, però amb efectes fisiològics importants, i que són:
-Cinarina:és un àcid que actua sobre les cèl·lules del fetge (fent que aquestes augmentin la producció de bilis) i del ronyó (provocant una millor eliminació d’orina).
-Esterols:son substàncies semblants al colesterol que actuen limitant l’absorció de colesterol a l’intestí.
Els components de la carxofa, fan que es consideri un autèntic “aliment-medicina”, especialment INDICADA EN els següents casos:
-Problemes de fetge:la Cinarina, potenciada per altres components de la carxofa, produeix un efecte colerètic (augment de la secreció biliar) afavorint la funció desintoxicant del fetge (eliminant mitjançant la bilis moltes substàncies estranyes i tòxiques que circulen per sang).
Molt recomanable en casos d’hepatitis A i B, cirrosis, degeneració grassa del fetge causada per l’alcohol, intoxicació per medicaments…
-Problemes de ronyó i retenció de líquids:la Cinarina i altres substàncies que conté la carxofa, produeixen un augment la diüresis (producció d’orina).
-Augment del colesterol:la carxofa disminueix la tendència del colesterol a dipositar-se a les parets de les arteries.
-Diabetis:la Cinarina i altres substàncies tenen una acció d’hipoglucemiant suau, és a dir, disminueixen el nivell de glucosa en sang. A part la carxofa és rica també amb inulina, un hidrat de carboni fàcilment assimilable per els diabètics.
-Afeccions de la pell:un elevat consum de carxofes pot donar lloc a efectes sorprenents en les afeccions cròniques de la pell (dermatitis, èczemes,...).
A LA CUINA, la podem emprar:
-Crua:Els cors de les carxofes tendres es poden utilitzar en amanides, aromatitzades amb oli i llimona. El seu sabor és molt agradable i d’aquesta forma s’aprofita millor el seu contingut en vitamines i oligoelements.
-Rostida:Tant a la planxa com al forn o a la brasa. En aquest cas no s’han de tallar les puntes de les fulles, ja que contribueixen a mantenir la humitat interna durant el procés de cocció.
-Bullida:La millor opció és cuinar les carxofes al vapor. Es col·loquen senceres dins de la olla. D’aquesta forma conserven la majoria de les seves sals minerals i oligoelements. En cas de cuinar les carxofes en aigua, es recomana aprofitar l’aigua de cocció per posteriorment fer-ne un caldo o una sopa.