Altres recomancions d'interès

Veure totes les recomanacions

APERITIUS SALUDABLES DURANT L'ESTIU

Els mesos d’estiu són sinònim de calor i vacances. Això, sovint, té conseqüències en el que mengem, ja que és una època festiva, en la que canviem els horaris i els costums. Per una banda, el...

MENJA AMB SEGURETAT MOL·LUSCS

Les altes temperatures de l'aigua de mar i ambiental que caracteritzen l'estiu aconsellen extremar les precaucions per al consum segur de determinats productes, com els musclos, les petxines i altres fruits...

ELS VEGETALS DONEN PODERS

Infografia destinada a infants de la ESO, elaborada per Aitor Muguruza Milan estudiant del Màster en Nutrició i Salut de la UOC.

LA CARXOFA

Una de les hortalisses més apreciades pels amants dels productes de la terra.

CONSELLS #QuedatacasaMenjaBé davant el CoV-2

Davant el Coronavirus SARS-CoV-2 uns bons consells sempre ens aniran bé! Salut

Els calçots! fem una calçotada?

De gener a març tenim la millor temporada de calçots, els de Valls amb Indicació Geogràfica Protegida identificats amb una cinta blava que lliga els manats.

El procés de cultiu d'aquest producte té dues fases diferenciades. La primera fase és l'obtenció del bulb que es fa a partir de la sembra de llavor a final d'any, es trasplanten les cebetes a l'entrada de primavera i s'arrenca el bulb a l'estiu. La segona fase és l'obtenció del calçot a partir de les cebes. La plantació de les cebes es fa durant la segona quinzena del mes de setembre. Abans de plantar-la cal tallar-li la part superior per tal que els calçots creixin més espaiats. A mesura que els brots de la ceba van sortint, s'han de calçar, és a dir colgar el brot amb substrat per tal que quedi més blanquejat.

També cultivats en moltes altres comunitats i amb origen al s. XIX, el calçot és una ceba tardana, grandeta i “calçada” en créixer. El nom li ve de “calçar”, que consisteix en replantar aquest ceballot i tapant-lo amb terra en direcció amunt, és a dir, fent com un pilotet de terra per tal de tapar com més tros millor la part allargada que després veurem de color blanc, ja que no li ha arribat la llum directament. Les mesures oficials parlen de 15 a 25 centímetres de llarg i entre 1,7 i 2,5 de diàmetre. Aquest procediment es fa per tal que s’allargui el ceballot en qüestió i alliberi els sucres, donant-li el gust característic que l’ha fet triomfar. Això vol dir que les cebes recollides el primer any, tallades, es replanten perquè cada ull doni un calçot, el conjunt que fa un petit manat unit per la base, a diferència de la ceba de primer any, que és única.
Després, seguint la tradició, aquests calçots es couran a foc viu , un foc fet amb redoltes, que són les branques primetes dels ceps de la vinya, que els cremarà per fora però els estovarà per dins. Tradicionalment, llavors s’emboliquen amb paper de diari, la qual cosa ajudarà a que s’acabin de coure lenta i amorosament per dintre, i per tant, acabant de fer la cocció desitjada. Lo que ve després ja ho coneixem!!!!! Arremangar-nos, posar-nos el pitet i som-hi, a pelar calçots, empastifar-los amb la salsa romesco i embrutar-nos els morros!!
Hem de fer esment especial a la companya de viatge dels calçots: la salsa salvitjada o romesco, sens dubte una de les millors salses del món!! Ametlles torrades 150 gr., tomàquets, nyores, 1 cap all, julivert, oli, sal, vinagre.
Una de les parelles gastronòmiques més conegudes i autèntiques, com l’orxata i els fartons, el pa amb tomàquet i la llonganissa, etc...

Nutricionalment la ceba en general és una planta amb contingut de vitamines i minerals molt ampli. Se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, digestives i afrodisíaques. En el cas del calçot s'ha comprovat que té un contingut interessant en compostos anti-cancerígens.
El calçot, a part de cremar-lo, té altres aplicacions gastronòmiques, per exemple: Flams, pastissos, bombons de la seva melmelada, etc... i la “calçotada” la podem trobar lluny de Valls, la podem fer a casa amb els amics, la famiíia, etc... i fins i tot, en molts restaurants la podem trobar ” tunejada” amb els calçots pelats i nets, cuits en una tèmpura i amb la salsa en un petit bol... En fi, qui no menja calçots és perquè no vol!!


Recepta salsa salvitjada
Ingredients
* 100 gr ametlla torrada pelada
* 30 gr avellana torrada i pelada
* 5 tomacons madurs escalivats
* 1 cabeça d’alls escalivada
* 1 dent d’all cru
* 80 cl d’oli d’oliva suau
* 1 llesca de pa xopada en vinagre de vi
* la polpa d’una nyora

Elaboració
En un morter o batedora posarem els fruits secs i els alls. Ho picarem bé i hi afegirem la polpa de la nyora i la llesca de pa. Quan ho tinguem aixafat i homogeni, posem el tomàquet passant-lo per un colador xinès, així separarem la pell i les llavors que no les volem. Anem remenant i afegint-hi l’oli a poc a poc fins que ens lligui bé la salsa. Rectificarem de sal i pebre negre i ja ho tindrem llest per servir.

Nota: Aquesta salsa seria la bàsica. A partir d’aquí hi ha multitud de variants i no es pot dir que una sigui millor que l’altra. Hi ha qui hi afegeix una culleradeta de pebre vermell dolç i hi posa menys tomàquet per fer una salsa menys atomacada. En lloc de pa xopat amb vinagre el que es pot fer és fregir la llesca de pa i afegir el vinagre a la salsa.


Font: www.artencuina.com

Comparteix: Facebook Twitter LinkedIn del.icio.us Google