Alimentació, dietes i seguretat alimentària
Assessorament nutricional i dietètic, menús personalitzats, formació

Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), l’obesitat és un dels factors que més influeix en el risc de patir malalties i morir prematurament. No és d’estranyar, doncs, que la societat actual vulgui aprimar-se. Però en base a què? Perjudicant a la nostra salut o beneficiant-la?

Ens hem de convèncer que no existeix cap fórmula màgica ni miraculosa per tenir una imatge que en molts casos és inassolible, ja que és un estereotip que ha fixat la societat de consum i certa indústria, recolzada per una publicitat enganyosa per obtenir un gran benefici econòmic, a canvi d’augmentar el risc de patir greus repercussions físiques i psicològiques en la nostra salut.

Les DIETES MIRACLE es caracteritzen per ser desequilibrades en alguns nutrients i pel fet d’excloure nombrosos aliments necessaris per al nostre organisme. Aquestes dietes careixen de rigor científic, prometen aprimar-se sense esforç i s’ajuden d’una amplíssima difusió publicitària, convencent a la població de que aquesta “nova, màgica, revolucionària i famosa dieta” millorarà la seva imatge ràpidament i sense esforç.

Alguns exemples d’aquestes dietes serien: la dieta dissociada (no barrejar aliments), la dieta de la fibra, del iogurt, de la taronja, de la patata, de la pinya, del gelat, de la pastanaga, de l’espàrrec, de la carxofa, de la xocolata, la dieta del Dr. Atkins (restricció de la ingesta d’hidrats de carboni), la dieta de la Clínica Mayo (consum de proteïna i vegetals de fulla verda), del grup sanguini... Hi ha infinitats d’exemples, unes amb més o menys kilocalories, unes que fomenten el consum d’un aliment en concret i d’altres que prometen resultats ràpids només si es mengen aliments rics en proteïna com pot ser carn, peix o ous; suprimint al màxim els hidrats de carboni (arròs, pasta, llegums, verdures, fruites, pa...).

Aquestes dietes miraculoses, asseguren una disminució de pes ràpid i a més et prometen no tornar-lo a recuperar, i evidentment no és així i és quan apareix l’efecte “ioio”. No només recuperem el pes perdut sinó que quan tornem a la dieta habitual augmentem més de pes. També, seguint aquest tipus de dietes poden aparèixer: nivells elevats de colesterol i triglicèrids, augment dels nivells d’àcid úric, pèrdua de proteïna muscular i visceral perquè l’organisme utilitza com a font d’energia les proteïnes enlloc d’utilitzar els hidrats de carboni, ja que no es consumeixen; descalcificació ósea i danys renals per excés de nitrogen procedent de l’elevat consum de proteïna, i cansament i marejos per falta d’hidrats de carboni. També apareix un excés d’acetona i cossos cetònics, lo que provoca halitosi (mal alè), pèrdua de l’apetit, i sensació de nàusees, així com danys cerebrals si és una situació a llarg plaç. A més l’escàs aport de fibra facilita l’aparició de restrenyiment. També poden provocar la pèrdua de cabell, amenorrea, insomni, ansietat, irritabilitat i depressió, a part de trastorns digestius.

Val la pena exposar-nos a tots aquests factors per baixar de pes ràpidament, sense patir gana i menjant els aliments i les quantitats que vulguem? És realment això aprimar-se? Baixar de pes té unes conseqüències i aquestes les hem d’evitar al màxim per això s’ha de realitzar una dieta equilibrada i variada, no les dietes miracle!