Els mesos d’estiu són sinònim de calor i vacances. Això, sovint, té conseqüències en el que mengem, ja que és una època festiva, en la que canviem els horaris i els costums. Per una banda, el...
Les altes temperatures de l'aigua de mar i ambiental que caracteritzen l'estiu aconsellen extremar les precaucions per al consum segur de determinats productes, com els musclos, les petxines i altres fruits...
Infografia destinada a infants de la ESO, elaborada per Aitor Muguruza Milan estudiant del Màster en Nutrició i Salut de la UOC.
Una de les hortalisses més apreciades pels amants dels productes de la terra.
Davant el Coronavirus SARS-CoV-2 uns bons consells sempre ens aniran bé! Salut
Al llarg de tota la nostra història s’han emprat mètodes de conservació (salat, fumat, dessecat...) així com espècies, salmorres... per millorar l’aspecte de l’aliment. Així doncs, actualment, no se’ns ha de fer estrany que en l’època que vivim, els additius formin part dels aliments que consumim, permetent així, que aquests millorin les característiques de l’aliment i/o ens facilitin la vida, per exemple: podem adquirir aliments preparats on la seva data de caducitat és perllongada, o adquirir productes que sempre tindran el mateix aspecte, color i textura inicial.
Tots els additius presenten un codi que comença per la lletra “E” (d’Europa), seguida de tres o quatre xifres; la primera xifra fa referència a l’additiu. D’entre els més habituals, i de manera general, podem trobar:
Tipus d’additiu | Rang de números “E” |
Colorants | E-100 |
Conservants | E-200 |
Antioxidants (allarguen la vida del producte protegint-los de l’oxidació o dels canvis de color) | E-300 |
Emulsionants, espessants, gelificants | E-400 |
Acidulants i correctors de l’acidesa | E-500 |
Antiaglomerants (eviten que el producte formi grumolls) | E-500 |
Potenciadors del sabor | E-600 |
Edulcorants | E-900 |
Gasificants | E-200, E-500... |
Així, els additius milloren les qualitats organolèptiques (colorants, edulcorants i aromatitzants), impedeixen o retarden alteracions en els aliments (conservants i antioxidants) i milloren la textura (emulsionants, espessants i gelificants).
D’altra banda, però, tot i que ha hagut polèmica enfront dels additius i la seva toxicitat, cal dir que d’alguna manera o altra la societat ho ha demanat, volem una vida més fàcil, més còmoda, volem que els aliments ens durin més temps per tal d’evitar anar a comprar diàriament, volem que un determinat producte sempre tingui les mateixes característiques: color, olor, sabor, textura... Tot i això, per a que al nostre país es pugui utilitzar un additiu, aquest ha d’haver estat autoritzat mitjançant el que s’anomenen “llistes positives d’additius”, el que significa que aquests additius han estat avaluats prèviament a nivell toxicològic. Cal dir però, que en l’època que vivim, amb la contaminació que tenim present i l’estil de vida que portem (consum de fàrmacs, tabac, alcohol...), sempre és millor emprar productes el més naturals possibles i amb menys productes afegits als aliments que formen part de la nostra alimentació, ja que si molts altres productes químics no els podem evitar aquests en gran mesura si, per això però... cal que els nostres hàbits també canviïn.